Un dels leitmotiv de les lletres de les cançons és el sentiment de desencís, el desengany, però enfocat d'una manera positiva.
El desencís és un sentiment més madur que l'enamorament, que
correspon a una vida nova, plena d'expectatives. En canvi el desengany és l'evolució del primer sentiment, i es correspon més a la realitat de una persona. Com tots hem tingut experiències en aquest sentit, no era difícil inspirar-se per compondre les cançons
Des de l'experiència o des de la distància analitzem el desengany com una cosa constructiu, com una porta que es tanca i una finestra que s'obre.
El que intentem plasmar en la música és una barreja de malenconia, força
i intensitat. El piano és l'instrument clau per transmetre totes les nostres cançons. Gairebé tots els temes han sortit d'una idea, accidental o no, tocada al piano,
a la qual se li ha incorporat una lletra, la qual cosa no significa que sigui l'única forma de tocar els temes. Simplement serveix com a punt de partida, ia partir d'aquí es poden incorporar guitarres, violins, sintetitzador, fins i tot fins a fer
desaparèixer el piano.
