Aquestes cançons o estalactites que formen part d’aquest disc o d’aquest cau particular,
i alhora comú, d’amor, parlen del desig, de l’oblit, de l’enyor. D’aquesta manera s’agafa
com a metàfora del cant, de les històries d’amor i de desamor, les estalactites: les infinites possibilitats.
Estalactites és la segona part d’una trilogia que començà amb Argila (Blau 2001) i acabarà amb Aire en zel.
