La irrupció de Madó Antònia Buades en la mitologia sonora catalana no obeeix ni a les seues especials facultats —que ausades que les tenia— ni al seu tarannà representatiu del perfil de cantador rural mallorquí sinó, més aviat, a una sincronia de vectors aleatoris i concurrents:.les tonades pobleres en un paisatge primitiu i rural, curull de valors pristins i atàvics; i, per fi, la consegüent conversió en espectacle d’unes cançons que, fins aleshores, només tenien sentit acompanyant el treball que les havia gestat i del qual ara s’emancipaven per adquirir caràcter d’obra artística capaç d’enardir el públic amb la seua legitimitat musical.
