Després que el seu anterior àlbum, Taxi, fos triat per alguns dels mitjans més prestigiosos del país com un dels discos de l’any, Antònia Font ornen amb el seu pop deliciosament llunàtic i surrealista. En aquesta ocasió, fent explícita la seva passió per la música dels vuitanta i els sons de l’electrònica de primera generació. Això sí, vist a través dels ulls calidoscòpics de Joan Miquel Oliver, una de les personalitats més creatives i imprevisibles del panorama musical estatal
