Allà per l’any 1994 començaren a ajuntar-se un músics de Xàbia en una caseta de la partida del Saladar. En un primer temps per sopar i fer tertúlia i tastar el vins i brises de collita pròpia. I en això vingué a tocar cada divendres i les cançons, i la cosa no va ser no parar de maquinar cercaviles per Carnestoltes, ballades i berenars de Pasqua, “aurores” i rondes improvisades qualsevol nit de festes, assajo i concerts a voramar i més sopars en colla.
Amb tot això, aquest grup de romàntics del Saladar no han fet més que reprende les maneres de les velles bandes dels pobles de la Marina dels anys cinquanta. I, fidels com són a aquest esperit vividor i arrelat a la terra, ja es pot imaginar que les gravacions formals no són la millor manera de disfrutar-los. A aquesta gent no se’ls pot tancar en un estudi de gravació, i per això s’ha hagut d’enregistrar les peces en el seu local social del carrer de Sant Vicent, i de vegades directament en la sobretaula, que és quan millor i més obertament s’expressen els seus ànims.
Aquest treball és una discreta mostra i una invitació a conèixer-los com són en persona: una penya que estima la seua terra i les seues tonades. Uns militants irreductibles de la seua manera de treballar i fer festa.